We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Sorrom Borrom (darr​è​r exemplar ! very last copy !)

by Joan Francés Tisnèr

/
  • Compact Disc (CD) + Digital Album

    Lo disc fisic de l'espectacle dab Isabèla Loubère e Francés Dumeaux en los últims exemplars | Le disque physique du spectacle avec I. Loubère et F. Dumeaux dans ses derniers exemplaires.

    Includes unlimited streaming of Sorrom Borrom (darrèr exemplar ! very last copy !) via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 1 day
    1 remaining

      €10 EUR or more 

     

  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.

    JF Tisnèr Sorrom Borrom

    darrèr exemplar e en dematerializat : https://joanfrancestisner.bandcamp.com/

    Lo disc de la creacion 2010 de Joan Francés "Sorrom Borrom".
    Los de Trad Magazine n°137 mai-juin 2011 (Christian Valeix).

    Le disque de la création 2010 de Joan Francés "Sorrom Borrom"
    Les bravos de Trad Magazine n°137 mai-juin 2011 (C. Valeix)

    The record of the creation 2010 of Joan Francés " Sorrom Borrom "
    The bravos of Trad Magazine n°137 mai-juin 2011 (C. Valeix)

    ---------

    Repertòri enregistrat de la creacion 2010 de Joan Francés Tisnèr
    Composicion e adobaments Joan Francés Tisnèr
    Composicion electoacostica Francés Dumeaux
    Dab las votz d'Isabelle Loubère, Joan Francés Tisnèr e Domenja Lekuona
    Sus extrèits deu poèma epic dedicat au Gave de Sèrgi Javaloyès

    Répertoire enregistré de la création 2010 de Joan Francés Tisnèr
    Composition et arrangements Joan Francés Tisnèr
    Composition électoacoustique Francés Dumeaux
    Avec les voix d'Isabelle Loubère, Joan Francés Tisnèr et Domenja Lekuona
    Sur des extraits du poème épique dédié au Gave de Sèrgi Javaloyès

    Musical directory recorded by the creation 2010 of Joan Francés Tisnèr
    Composition and arrangements Joan Francés Tisnèr
    Composition electoacoustical Francés Dumeaux
    With the voice of Isabelle Loubère, Joan Francés Tisnèr and Domenja Lekuona
    On extracts of the epic dedicated to the Gave (mountain stream) of Sèrgi Javaloyès
    ... more
    Purchasable with gift card

      €10 EUR  or more

     

  • L'intégralité de la poésie épique de Sèrgi Javaloyès parue aux éditions Reclams (le disque est maintenant épuisé).

    Includes unlimited streaming of Sorrom Borrom (darrèr exemplar ! very last copy !) via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 2 days

      €17 EUR or more 

     

  • Full Digital Discography

    Get all 21 Joan Francés Tisnèr releases available on Bandcamp and save 25%.

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Winter surge, EBTè!, Tralhaires, sur les pas de Félix Arnaudin, Transpòrts Tisnèr S.A., Sorrom Borrom (darrèr exemplar ! very last copy !), Jòcs De Dança, Subèr Albèrt Biarnés Cap e Tot, Viatge en lenga, and 13 more. , and , .

    Purchasable with gift card

      €135.75 EUR or more (25% OFF)

     

1.
PROLÒGUE PRUMERIAS 1. Silenci a. Mut perhum d’encens de glaç tromaquèras nient, heror pausada sus la mestior minerau shens cara ni nom. Abans que la tèrra nuda no’s lhevèsse au cap deus dits de grama saura, abans que la soa nacra lèu non giurèsse, abans que sus las arralhas e s’audisse nat shebit, lo silenci deu planeta que traucava, esvarjatiu, la malícia d’un pèugue immense e descabestrat. Aquiu las aubas qu’èran negrosas, eslambrecs, vaishèths de brums, e nublatges esglasiants qu’atendèn la crida deu gran deluvi. Ploja negra qu’aubriré un camin au saunei encetat.
2.
2. Gorgs e glacèrs a. Lo temps pausat qu’èra nueit variats los crits variadas las votz enter sas mans la furia deu Mèste rebatuda dens l’aiga grana on los lugrans e’s miralhavan que sarrava son còrps. Puish que’s lhevè ua ventania possant los ahoalhs de crums esperdiciant sons marmús suus gorgs clucs suus glacèrs ròses glacèrs nuds on en de batles e hasèn cridòris becuts ennevats, pastors shens òrris aperant venjança per las pèiras cadudas deus malhs envath, escomenjant lo cèu torrolhat qui’s credèn desdeishats. b. De l’espartilha e la nueit sa hilha que i avó lo dia e los lugrans la mar e lo vent esmalit, lo temps e los becuts e la Dauna adromida. Un dia, las nublas qu’estornudèn sus las puas e suus tartèrs, l’orror — deu lor entec que i chorrotèn blus anilhets a qui la tèrra e dé un linçòu. c. Empresoada enter tasca e arròca l’aiga peu cèu enviada que delerava l’amplor deus aires e las perperejadas deus lugrans. Quandes còps a paupas e’s cerquè un camin, dinc a que l’Ola, la dauna grana de Gavarnia e l’amuishè l’uelh per qui haré lo son present au monde. d. Qu’èran cridadas las guèrras de joentut las arròcas avuglas e los gorgs secrets que volèn véder a nèisher la chorra. Los convidats que s’impacientavan las lors cantèras que pujavan de capvath, clamant l’enveja de lutz. Cent còps l’auba, l’auba tenhèra que pareishó auherint tau un arrenilhet lo son còrps d’arrais saures au saumuc de las arralhèras solècas e desesperadas. Qu’estere verdigòu prumèr primtemps las hautas vaths que s’alandèren davant lo princi qui escrivore ua istòria navèra. Pirèna morta, Pirenèus que neisherén ua espada que talhuquère la pèth de la tèrra gascona en tot portà’u la vita qui creish au limon. 3. Lutz Diu enfin sentint-se prèst que gessí deu glacèr, sa tuta, capsús Gavarnia, e a las sèrras ennevadas — un monde aus arpunts — balhant sons ordis de mèste qu’aubrí son còrps arràs a l’Ola de Gavarnia, e a l’aviéner pitnaire, au cotèth agusat, au proclam amorós, a ua hont de Gasconha que dava la lutz etèrna, e las sèrras ennevadas, e los cantaires de devath tèrra que s’apotjavan tà la gran aventura.
3.
Aiga 1 02:14
avançant honhant chivau de briu, chivau de tria chorra, chorra, endavant chorra que tiras, qu'as pressa que'n vas leugèr
4.
Uèra, deus crums qui s'aurejan, que plaven petales, ni dia, ni nueit, Uèra, que plaven petales, e l'escur que nhaca, ni dia, ni nueit // ... a'us i har càber Uèra, e l'escur que nhaca, dens la nueit de halha, ni dia, ni nueit, Uèra, dens la nueit de halha, que i as a ana-ar, ni dia, ni nueit, Ni dia, ni nueit, nueit ! // ... remèdi no's tròba Uèra, la lua t'argüèita perletas getadas ni dia, ni nueit, Uèra, perletas getadas e l'auba alandada ni dia, ni nueit, Uèra, e l'auba alandada arriu de bailinas ni dia, ni nueit, Uèra, arriu de bailinas que't saluda enfin ni dia, ni nueit, Ni dia ni nueit, dia !
5.
Canta dusau Nublas N1 Batahòri pèiras e bua cascavets ****** N2 Haut, harri, hè la gran' capihona ! ****** N3 Eternitat qui 'svarja cèu daurat, blancs somius ****** N4 Capsús,cotonada de nublas ****** N5 Que'us marmusa en l'aurelha reclams d'ua batèsta a viéner ****** Nhacar la pèth de l’aire 1. Gavarnia a. Batahòri pèiras e bua ceserilha a baish los noguèrs e la teulada la nèu que se n’ei tornada lo printemps que se’n da tà t’amuishar la soa cara. Aurejada un mocader plapat de sang sauta dongas la cleda esquiçada sauta sauta cabuça : endavant ! lo dolh torrat qu’espèra lo saut d’aiga. Cassiòlas que t’espian a passar que demoran, e tu que te’n vas dab los lors sauneis d’enfància. capvath, sendèrs de marmolhs lo brum pesuc e la borrada. Sauvatges los garròcs lo penau tà tuar lo temps joena prima que balança vent d’Espanha la cossira cèu daurat suus blancs somius gran cèu netejat d’un dia blos. Passerons milèrs que i traçan que se’n tornan que piulan gaujós vent sacamand*  — Jotas de Boltaña* que’t cèrcan e que’t tròban dançar que cau suu sorrom-borrom ton brèç que’t vòu har tornar e lèu haut ! nin deus launèrs que te’n vas ! b. Capsús, cotonada de nublas l’esclarida d’aur lo long bohar los pas deus bèths milicians vestits d’estelas que caminan suus sendèrs deu desbromb la ventisca que’us cossira que’us marmusa en l’aurelha reclams d’ua batèsta a viéner la nueit terribla qui’us darà lhèu la victòria e la patz. Shiules ! Malastre ! Honha ! Nhaca ! Capvath Lavedan e Bigòrra que dançaràn Charmantina* c. Enter los malhs chivalèras armaduras de nublas brocadas de pos que vienen e que’s pèrden. Que batalarén de qué ? De tas mans de vent e de giure ? Qu’ès muscles de sable, sang de glaç còps de pèira còps de tèsta arròcas qu’ès destorb la quita pregària de la vop qui a l’escur espèra. Non dromes briga qu’avanças que corres shens cès ni fins testut. Qu’ei l’òra d’ac deishar tot chin de nèu chin de cèu gelós l’anjo de la ploja. E vedes lo bèc — l’ahida — las galupas ? Malòra. Gòlfe de Gasconha lèu que las se minja vin de granissa e crespèras : Carnaval ! vrespèr de becut dab cassonada d’auratges. Gràcia de las gràcias las tristas mensonjas cent promessas d’ausèths cridassèrs tot que se’n tornarà tau peugue gran Blancpinhon* escalhas deu Pinhadar. On seré la toa mira ? 2. Cèus de prima a. Mei enlà sus l’arriba la prada pastors ajolhats que hestejan la glòria deu printemps arribat. Los ors qui i dançan los sauts la lua trufaira que’us ahisca eths de l’aimar com la Mar grana. Lua doça ta mair e ta garça qu’atend drin tà t’ensenhar lo camin shord deu ton còr abranat que seràs doman gave deus gaves que passaràs la hita blua, l’arrai la nueit clara e lo chegrin amantat. Escota drin lo planh de doman Escota quin arriba amagat deu Fraile capsús escauhat au bal shoalicós Crestian que hè dançar los darrèrs plumaishs d’un ivèrn escapat. b. Que dèishas La Corada* bòsc d’Arribama* ton peu d’argent l’arrai e l’arrebat arribejar los sables e los sègles apielats. Lengas d’avets* vriuletas e pimbo* « La prima ! ce’t disi, que’t trebucarà que sautas que t’esliças e sautaràs. Peirada de Comelin* Gèdra mei enlà a l’arrajada, còps de punhs tostemps tumar har rampèu, enter-possar la toa amna la Liturgia de l’arriu : tòrcer, tirar dret. Nòva-Seuva* que’n contrapassas un punhat dotze jacqués anant tau pòrt de Boisharòu dotze bocas de cent saumes los tons gargolhs ventòla que’us hè empach, eths que s’i tornan. Diu de malícia lèu que’us castiga que’us nafra Diu de bontat que’us baila que’us dar la lor patz Navius de sofrança que’s perden que’s pausan hens la tranga vriuleta deu sócoc ajolhat. c. Capvath, pomèrs e cerisèrs au doç vergeret de la primavèra sus la lor pèth que s’escór lo temps jòia miuta d’un jorn verdiu. Au casau deus vielhs, mair e hilha s’i disen istuèras de pèths de mans doç escur qu’arriba shens díser « vira ! » hitilhèras que i hèn de las pègas. Au Saut d’Eslit* gahar l’alet libra mairolèra deus uelhs clucats la hilha qu’amainada : un sospit ! Nin d’arrós pausat sus la prada. 3. La mira a. T’on anar ? T’on partir ? Acerà hòra au cap deu brum on se tòrç la claror de l’aviéner lo ton doman l’endoman. Partir e deishar sagnar la plaga la dolor la toa hont sacrada. Lo romàs dotze còps talhucat que s’enten enqüèra au-delà los planhs deus qui cadón hens lo som gelat deus vielhs perimis. Arrebats deus sorelhs tons miralhs los bèths cimats e la prima gaimanta uèra, cèu anerat ploja doman passat l’orizont esquarterat* la hidança l’enveja testuda de horadar la vath ton beròi arsèc e la gana de t’i escàder. Turon de Halha* qu’as a viatjar a contrabriu lo romiu desconsolat que marcha anoít lo praube jacqué que’s cèrca un endòst ua cabana. Que pausa lo son baston de plagas que beu a la hont gelada deu malastre. La nueit carinhosa que’u se brèça qu’esquiça lo hred sa pelha de vergonha man de Diu bailina lo son front frebós que’u conda la soa istuèra que l’adrom. b. Tirar dret arriu trebatent partir de cap tà l’arrai d’argent sorelh haut que fiereja e qu’eishorba. Que pitnas hòu que t’i tornas qu’arriulejas díser a tot doç ton poèma tons mots que son briòlas e briulèra tas frasas bròc, vinetas*e podeguèrs*. Endavant joena chorra endavant ! averanhèrs* avets de l’annada brusca gòlis tons companhs que i dromen apatzats. Au bòsc de l’Armada* joens haus haut pitats que s’amassan a l’espèra deu vent d’aigacèu ton còrps que’n briveja que’n barsaca frèbe de l’amor que’t neureish au còr. c. A Lus* que cantaràs los somius e la vath maridats a la brumòta reclams de votz lanivas garrapetaires qui s’i pausan esbohats la mort ne’us ved pas a agradilhar que prèga tad eths e los autes. Hens lo ton piet que ronca la malícia que sabes que tas Dotze mairs e t’an hèit chorra e arriu de buas qu’ès vadut chorrèra l’ompra d’Hugo qu’arremira ton brèç qu’enten lo ton arríder la nosta Legenda l’aviéner incèrt de la tèrra ton còr en·holiat la ploja com companha un pos de frèbe ua bailina a la nueit plogiva. Doman, òc doman l’auba tastèta sorelh a l’arrepic* un aute jacqué que’t tornarà condar la toa camada. 4. La Desirada a. Nueit envidiosa nueit de cristau ara que canta : « M’a pres per fantesia… »* non dèishas de l’enténer a cantorejar suus malhs de l’Etèrne immaculat lo reclam deu passat. Pic de Navit * que s’i vederé l’Aussau  Uèra ! Uèra dongas ! Los aulhèrs que’n van enten la lor grana jòia de lhèris las estivas ennevadas, las esquiras ! On ei la Desirada ? A Hòra-Gave ? Non mei enlà ! Ne te’n des pas amaneja’t fluvi gran que seràs fluvi prim d’octobre fluvi bèth de mai fluvi de sau e de nèu per Nadau benedit. b. Batalhs d’abriu : lo reiaume de la ploja ! Que negarà la saliga e los plèishs « Se ploras vent e ploja ! » ce ditz lo vilatge. Aqueste còp non ploraràs briga que te n’arrideràs de las gringas*, lo ton gran plasèr. A l’ostalet, plors d’ua mair deishada — lo sopar plors de hèr sanglòts d’esquiras armolhs e gorgolhs sanglòts de la Dauna sangòts deu vent en·holiat. Sent-Savin* cent cagòts ajolhats sus l’erbeta cent cagòts abaishats qu’atenden lo dia navèth caperans que’us shacan que’us espudeishen suu lindau de la glèisa qu’espèran e que prègan. Diu, gran Diu adromit ne’us se ved pas briga que cridan, qu’apèran que volerén créder a la soa bontat desvelhat ne’us se vei pas enqüèra que sauneja que’us se cèrca que’us se tròba e que’us parla. Que’us ditz : « Pro ! que m’i vau har ! » Eths que’u demandan de sauvà’us Diu non coneish la lenga lor que hè aurelha abladat a tota fòrça que’us vòu ajudar. Que’us geta hens lo ton briu la soa crotz d’orgulh plapada crotz de boish crotz de pena crotz de sang lo sacrifici l’eslit de dolors Entà que la tornen gahar sauvats. c. Argelèrs* acerà la lutz mauva de Biucen estant que’s ved Davantaiga* l’agla inquièta qu’espia a las gòrjas deu sorelh que’t pòrta lo present de la prima nerviosa. Los plors de la heuguèra los perpits deu boish bluàs la frescor de l’arribèus lo sospit de las hontas simplas tu, gave de Pau, de t’esliçar suus ofitas esbarriscladas los tons braç de briu tons arrebòts maishants cohats Au ras las sègas frescas lo herumi la mauva au còr deu segassar lo sanglar horrucaire qu’espia la nueitòta a viéner — la mortòta D’autes, dètz vint mei bèths qu’arriban. Que comptan las pèrlas de la nòvia atristada la Dauna d’acerà hòra que s’i tien hòrta e fièra n’ei pas de Tripoli que t’espèra dromilhosa Mar hreda mar grana ad escurs desirada. Las balenas de Ducasse, e las vederàs ? Los arrics que broneishen la soa malícia gahar-la de cap tau Bocau lo pèugue enrabiat la tranga que s’i lhèva mair de la tempèsta.
6.
Aiga 2 02:40
Nòva Seuva que'n contrapassas un punhat dotze jacqués anant tau pòrt de Boisharòu dotze bocas de cent saumes los tons gorgolhs hasent rampèu a la ventòla passaràn Diu de malicia lèu que'us castiga que'us nafra diu de bontat que'us baila que'us da la patz soa Navius de sofrença, qui's pausan puish se pèrden deu sococ ajolhat dens la tranga vriuleta.
7.
M'a pres per fantesia Augan de'm har pastor B'èi hèit la gran' holia De préner lo baston Capsús Horatatèra Be'n cau garrapitar Be'n cau donc sudar hèra Tà pujar tau cujalar Arribat a la cabana Credí de'm repausar M'espièi tà las montanhas Lo còr que se'm clavà
8.
Aiga 3 03:10
Ton reiaume d'aiga hòla ara prim ara bèth ara magre Qu'ès rei de las aigas, esmerauda deus aigats Que traucas que tustas que nhacas e tumas Ton reiaume d'aiga hòla ara prim ara bèth ara magre Rubin d'arrais perduts en peladas solombradas Que traucas que tustas que nhacas e tumas Ara lua curta ara engorgada ara lua amiga Ara lua cruda ara assasinaira ara lua tornas
9.
Pregaria 02:23
Pregària a Maria Vièrja de cobalt, Vièrja herida senta Maria deus gòlis paurucs de las hontans miutas lo chorret miraclós senta Maria de las dolors, Vièrja deus praubes Vièrja de las plagas e deu mau ahiscat qui s’arroganhan los còrps Vièrja nuda, Vièrja huetada, Vièrja tuada, A bèths còps Vièrja negra Maria muda, que la coneishen los hòus parlat : guèra Gave quin va lo conde de la gojata ! Vièrja deus espudits, deus estrangèrs de las predèras. Maria de la malícia, Vièrja de la Prada deu fresc endòst quan aost dardalha Maria de las hontinas e de las amors de las bartas e deus bòscs de la saliga estofada aus arpunts sus sa pèth d’ortigas non vòu que te n’anes : parlat : demora ! Senta Maria de las primas prèga per noste gave amorós.
10.
Sofrença 01:33
11.
En ta man, ta man dreta las brasas en l'esquèrra la halha... dab las crotz Uèra, uèra donc Calvari deu Bròc, Crist de gèira vestit... dab la rauja Bohar. Gahar l'alet, tornar partir bohadas nubletas andadetas bonur esconut qui creish ad escur bohadas nubletas andadetas aperet sorrom borrom Hautas parets silenci gran portau s'i en.honsan los crums los deu gran mau Negada desirs de fluvi violent La toa natura gana de nhacar encadenar Bohar. Gahar l'alet, tornar partir bohadas nubletas andadetas bonur esconut qui creish ad escur bohadas nubletas andadetas // La crumada qu'avança que brama Sang borida'u còr guerrièr auratges // Sofrenças hens la tèrra deu malur se't pausas ací uèra donc uèra
12.
Renata 06:04
Au ton coenh qu'as un riban blanc Blanc com nèu au sorelh lhevant Bèra hialaira, bèra hialaira Qui hialas deu matin au ser Ditz-me perqué ? Vira, husèth, vira, vira deu matin au ser, vira, vira, que cau ua pelha end'abilhar La mainada qui vam baptiar Au ton coenh qu'as un riban blu Blu com la flor deu lin madur Que'u ne cau, quan se mariderà Ua camisa nava a's botar Au ton coenh qu'as un riban roi Roi com l'auba quan i a ploja Que'u ne calerà quan plorerà Un mochoèr entà s'eishugar Au ton coenh qu'as un riban negre Negre enqüèra mei qu'un tròç de pega Que'u ne calerà quan morirà Un linçòu entà l'enterrar.
13.
Vila de Pau 06:04
Aqueras montinas començar : un torn d'ostinato Estructura : 1 /2 / “... tot qu'ei desir confús” / 3 / 1 / “..los lors planhs d'acèr” / 2 /3 /1 Aqueras montinas qui tant hautas son m'empèchan de véder mas amors ont son Si sabí las véder ont las rencontrar passerí l'aigueta shens paur de'm negar hautas, be son hautas mes s'abaisheràn e mas amoretas que pareisheràn ------ ACERÀ HÒRA 1. Bearn. a. A cinc pams l’Estela las crotz deu calvari au bèthmiei de la vath cemitèri desbrombat camins deu bròc eslorit tots los verds de la tèrra narcisses a plaps vaquetas au peisheder. Los arrius secrets paraulinas de hadas avisa-t’i joen gave sovent qu’engalinan lo sócoc suu som de l’Esteleta* pausat jamei ne se’n vòu partir tà la Mar grana L’ivèrn que s’escapa un aute qu’arribarà lèu dab la cara de l’escarni e deu capbaish vent de mar que t’apèra que t’entercalha un còp de mei que t’arreviras de cap taus tartèrs. Ton gran lheit de perimis e de glaç quan los lheris e’s jumpan a l’airet èbri* l’estrambòrd que’t da hami de t’i har de pitnar com un chivau mèste de la vath. Tocar-la l’espatla deus terrèrs de Coarrasa* lo sable arrós de Lagòs lo bòsc de Bordèras. b. La torn d’Enric de Navarra que i saunejava de victòriase de glòria son trespàs avugle au pè deu castèth sa mort que’s passeja blanca per la toa arribada. La negada qu’ei ton desir ta natura un cotèth la violéncia nuda lo murtre liquide que drom hens ton còrps la mar descabestrada la toa nòvia marina Acerà au Bocau briaga de tempèstas Que truca l’Estancada* e la Barra*. Lo hodre la matracada qu’arribarén a huec la ploja que’t cossiraré com un bèth aulhèr que l’aperarés que vieneré tranquille un amic dab lo son can tà traversar l’aigueta. Marisa ne s’i passeja pas mei que la torni véder atristada que’m parlava deu ton balanç Marisa non l’aimavi mei tot que’s desbromba parièr com la vertat deu brum lo sovier engalinaire.
14.
Estiu 03:54
N'espiis pas tant baishar lo só a boca de nueit de l'aut' part de tèrra se'n va har topin quinha estranha hèira que la deus chegrins Aqueth cèu de huec tant berojin arren mei que l'adiu deu devís deu dia mort de chegrin be lusiva la via deu de qui ei la fin Espia lo broth lucaire curiós hilh de l'aubeta traucaire valent ahamiat de véder quinh donc boha lo vent hòra l'ostau de seda Lua darrèr lua qu'atenó sapa la vita tu qui uei puntejas broth deu matin per lègas e lègas amuisha'm lo camin. N'espiis pas tant // un silenci // baishar lo so // qui tròban totun de manca // a boca de nueit ***************************** Canta Cincau L’ESTIU ENFIN 1. L’Estanh de l’Angladura a. Ton manto pingorlat de bòrdas segassars de conilhs daurats chivalòts sautavan cledas e cledòtas pair que’m cridava. Cèus de pèrlas joguets conilhs trufandècs l’estiu que hestejava l’estiu. Janòt a còps que’us se tuava nas sangnós cridòts la mort que passava conilhs de lana amoretas - jòias desirs trobles que puntejavan. L’arrebat deu só enveja hueitiva partir que calè – t’on ? Adara non s’i braconeja mei Tot que sembla mort gravèras e horatàs urbanizacions la maquina que cava l’òmi que paga tot se’n va tà l’arriu-merdèr. Puishqu’as a horadar lo brum de lin velós la vath florida qu’abraça lo miralh que traucas la verda vath espartida* l’arribèra dinc a Pau. Eslors suus malhs crums de becuts miaças, hodres lo biscaut que shiula enter los tremolèrs hrega ta pèth fresca ta pèth de mascle ahiscat possa las plojas cautas. Drins a drins que t’alargas que passas Cardet*. Sus la potja cemitèri oblidat de l’Angladura paurs per milèrs qu’aborreishen tresnueitar enqüèra e enqüèra Tota nueit Janeta que’m condava l’istuèra negra e calma d’ua hemnòta qui’s neguè hens l’estanh cluc. Lo gai, que’m brembi, que i passava eth solet, que l’aví vista a plorar a cridar a s’en·honsar enfin hens l’aiga verda d’un pantaish de mainatge. Haus d’arrós desconsolats que’n capbaishavan graulhas que cantavan l’exilh d’un gojatòt esgarat au bèth còr deu men lheit la miaça ma soreta l’amorosa que’vs disi que’s getè sola e nuda. Un bèth matin la mair en vaganaut, que la se cercava que dromiva dejà blanca e bèra hens los mendràs fresquets deu gran desbromb totun qu’avè aimat dinc au cap quauque gojat qui se’n trufava... E jo d’arribejar que la me trobavi suu men lheit de terrors que la me vedí a m’arridolar a’m condar morta e viva çò qui seré doman las meas nueits terriblas la soa cara graciosa lo No’m deishava lo son marmús arrauc la ploja suu teit hens ton vente que borriva la mort la guèrra l’auta part que’m hregava la maishèra : la soa nòvia de dòu vestida. b. Mirapeish* que gaita los aperets modes de l’arriba caressinas Saligat país de Sent Avit* que compta sons arrebòts com pèrlas D’eternitat lissadas per sègles de sègles mars ancianas Joens bedòths cassolets que i tremeishen de plaser lo printemps Hens son òrt pimparèlas e margalidas las aulhas que barsacan a l’airolet Au vilatge maisons deus grans portaus orgulhs estujats las pistòlas Casalòts tomatas e pipèrs plantats ja l’estiu esvitèc qui s’i mauta Mieidia la calor sobte qu’envadeish lo lheit esclarit deus tons braç Gahan a las quate lo fremit gaujós lo sorelh com companh la pelha florida D’un amor acerà hòra a Anglet o lhèu mei enlà de cap tà las Americas ? Lhèu te pipautejarén la toa sang las toas veas uèra mei enlà lordèras Torisme orgulhàs qui t’encaujolaré ací abaishat polluit Lèu que chorrisclarés com un bèth pòrc escanat hens la mèita unènca D’ua parguia sabluda d’ua arriba franca e neta la régla de tot viatge Darrèr hauta glèisa Sent-Vincenç de Nai que t’espia a gahar l’alet Sas campanas qu’anoncian lo dia aflaquit per la calorassa Quan s’adromen los averanhèrs croishits quan los sauç abladats E ploran de bèra jòia qui an au bèth còr de la loa memòria.  Pardias-Pietat* l’auta part La Hòra de Buelh-Vesing* Tà la vath tornada vaduda larga la prada vaquetas chivaus Que i pèishen ataisats capsús frontejant las montinas bluajantas* Francés que s’i assèd e que s’i mira a l’espèr e las soas miaças Tu que te’n vas a la corruda possat peu vent balaguèr Ton piet dolent que s’esboha e mau aleda continuar parièr Verd milhòc lo vent caut que s’i en·horna e que’u bailina A l’esquèrra la bòrda de Noguèrs las soas vaquetas prosas A quate pams molin de l’Espona qu’apèra l’Escorre* D’aviadas l’avion baish que trauca lo cèu blanquejat Crumòts arrebats de tas mans de grama que sarran l’airolet baticòr* La Canau que longueja los camps de caulets e saladas – la vila ! 2. Saligat de Valiròs* a. Lo trin de Lorda que passa Qu’anoncia l’auba saura l’auba lo desir Uas agraulas que s’envòlan Que’s pausan e sautiquejan La vath escanda* que horradas Deu Pont nau de Valiròs estant Que s’i ved tons braç hòrts a potoar La Saliga deus acaciàs. Bòrdas ! Hè v’endavant ! Escota los mots blancs de l’usia nava creishuda Milerats que i tribalhavan d’autes cops E adara ? Tot qu’ei mut Jantòt que i entrè joenòt Quan lo monde èra patz Immobil Èra dia coirat dia de noças T’on serén tots partits ? Acerà on la misèria s’avia ? Tot que cambia arren ne’s mauta. b. Halha de Sent-Joan que’s hè los aprèsts Au limpre cèu de junh doças nublòtas Immòbles naus qui’s pitan d’escòps L’anciana vath que n’ei partvirada L’agau ambrat de las algas serènas : Jantòt que’s lhèva qu’ei dimenge Lèu tà l’agau de Buelh-Vesing ! Que i n’anavam eth que pescava Lo vent balaguèr que shiulava Que’ns condava la soa bèra joenessa Pressada Joenessa gaujosa — La nosta ? L’agau que brivejava valent Son briu masclut qu’èra sang fresca Hami de ns’i har lèu-hèit camadas La vita enfin que ns’entercalhava Córrer dab tu imaginar doman En nostas vetas la verda briulèra Las ambicions que s’i hasèn hòlas De pos que se n’anavan illusions Qu’èram chic de causa Provas de cèu Com ara noste tristèr duradís Qui se’n torna dab la balaguèra Virar pagina clucar har rampèu au mau qui prava ! Algas que i èran anets de pèu De hadas qui s’i banhavan Nueit-hens E nosautes de partir perduts. c. Pont penjant d’Assat* los hius e la hami d’anar mei enlà Combàter e non pas desbrombar la tòca l’azur rebombit Au bèth còr deu ton saunei l’Ola de Gavarnia la neishença Quí sap çò qui trobaràs quan l’ajas encontrada ? Quí’t diràs çò qui pensa Mar grana mar de totas las mars Passat Pau Ortès e Pèirhorada : e t’atend l’amorosa ? Bernatar Pèdebòi Bòrdanava terrèrs adromits La vath ambrada que’s liura a l’auhèrta deu só Lo fièr estiu que’s plaça a plaser quan se secan Los praubes arriulets d’ua vath mascanhada Arèssi* la mialòca au capcèu que crida e miaça Papà que s’i esté pausa la mort que i randolejava L’etèrne aigat que’u se voló embolegar Eth que pregava qu’aperava la Vièrja e la clara hontina... 3. Pau, L’adromida a. A dreta la sèrra l’eslama Castèth de Francavila* Que s’i cèrca camins vielhs — amigas bòsc de Lanòt* Ací lo calumèth deu gas qui tostemps e panan Shens cès ni pausa que brusla com se’ns volè amuishar l’aviéner L’amarum e la des·hèita La gara a baish au cap lo baloard irisat Vincenç au som Lo só dorèc que i harga la calor motha deu vrèspe L’òtel Gassion lèu lo Parlament de Navarra L’òrt de Margalida lo son hilh partit Fèbus de pèira saure que t’espia e que’t ditz : « Paulinas e paulés espiatz donc lo vòste gave màger L’avetz vist a passar hòrt e maishant monstre de nèrvis e d’envejas Aquiu devath per la vila fierassa qui se’n trufaré ? L’avetz vist a pravar ? Ac volosse s’ac esbrigalharé tot medish vòste tristèr Ueratz quin pòt bronir devath deus cents palmèrs mimosàs la varanda verdosa L’embaish d’arrebats bastit trins que i tremolan de paur chètra Que marmusa enterlets la soa canta de malícia no’s vòu morir ara Ací qu’a enqüèra a parlar a díser e a escríver la vòsta istòria oblidada Qu’ac sap tot de vos ciutadans saberuts ciutadans vergonhós Non voletz apercéber la prima a dançar suus terrèrs shualicós Arremirar la halha deu coratge a s’avançar pòc a pòc ueratz dongas capsús L’Aussau qui’vs jutja lo Gavisòs e lo Jaut qui v’arcastan – esdeburatz ! Mèste gave que’vs vòu desliurar : t’on a passat la joenessa enclavada ? Be s’empòrta lo balanç de la lenga de Camelat, de Pic e de Vegaria Au hons, la gara encombrada que’vs crida sons via-hòras : — « Pau ! Pau ! Uns sègles d’arrèst ! » La vila e’s sauvaré dab lo son estrambòrd ? En son còr Sent-Jacme desapitada que’s planh enqüèra Crist partit çò qui’u sobra ? Shens-demoras e borguesòts Silenci deus parcs e jardins vrèspes cauts deus estius enruglats ? Bessè l’espèr de l’auba arroja qui vien a plaserinas. » b. Mes n’i èm pas lo dia navèth que gaha l’alet que’s lhèva Aiga de velós nueit briaga que baraula* e marmolha* Aiga de lin ton còs tindat aiga anerada qui hè au vira-cèu* Anar o tornar qu’ei l’òra de s’i har a de bonas partir lèu Qu’ès miralh de l’estiu gloriós miralh d’ua enveja pregonda Au bèth-miei de la toa vath islas de briulets secats Otèls urbanizacions centre d’aigas-vivas navèths becuts Usias avalidas memòria d’autes còps a jamei perduda Tot que serà rasat tot que serà cambiat : ua auta vila que vaderà lèu ! Qu’arriban hums hautaumes de camas nuetivas — miscaps Drapèus arrois susmautas tot que sembla ara fenit Que s’i tornan dejà los capulats qui’t vòlen empresoar Qu’ès de’us qui se’n trufan acerà hòra que t’atenden las armadas L’espada clara de l’aviéner sordats tucs de sable saure còr perpitós Centenats de calhòcs milèrs de pins qui i parlan la lenga d’Oc Lenga gascona vaishèth arretrobat : lo vent hòu n’ei lo gran capitani Que t’espèran las nueits opalinas los uelhs de las luas reviscoladas Sablar e dunas curtas que’t balhan parièr l’eslit de cristau la fòrça Las èrsas bedosas baïnas que’s minjan los darrèrs sorelhs
15.
Caminar 04:12
16.
Calme / arrevendit après collectatge L. Marque Joan Francés dit en cantar ... Ací qu’ès vadut larg e gualhard Isabèu qu’ès fluvi naulejant enter las arribas e los sauç* que ploran cada ser que Diu desvelhat amainada Joan Francés ... fluvi esmalit qui volè carruishar lo cèu e la tèrra gave assasin qui s’ac emportaré tot dinc au bèc fluvi venjador qui jamei non desbrombaré l’escarni. Guèra hilh de l’Ola Isabèu Joan Francés l’eslama d’un pòble abaishat ! ... Joan Francés sang bèra sang de la tèrra ara plan guastada en un chebit de gas... ... que’s vira e s’arrevira... Isabèu Joan Francés un vielh degrèu un crit masclut que l’arroganha , que pensa ara a la tròba au panatòri, a l’abaishada. Fluviòt de tria dens quauques pams que seràs arrestat lo ton briu adromit dens lo lac ensablat ... Isabèu ... lo temps estancat l’etèrna frescor deu capser
17.
Ò vos, creaturas deu cèu, Laudatz lo Senhor tot puishant ! Vos qui la haut ètz, ara lèu, Exaltatz fòrt haut son nom sant ! Tots sons anges ara lo canten ! Totas sas armadas lo vanten ! Sorelh e lua, laudatz-lo ! Vos, estelas, no'i falhiatz non ! Montanhas, tucòus, tucolets, Arbes frutèrs e cèdres drets, Sauvatjumi e mèche bestiar Ab los auts vietz vos i har ! Bèstias sus lo vente trainadas, Ausèths ab alas emplumadas ; Reis e tots pòbles qui vius son, Princes e jutges de 'quest món, Gojats, puncèlas, vielhs e joens, Laudatz Diu ordinariaments ! Car son nom solet es hauten, Sa grandor tèrra e cèu contien. Una còrna aus sons a hauçada Qui's torna a lor glòria laudada. A saber aus hilhs de Jacòb, Pòble qui'u tòca de fòrt pròp.
18.
Arribar 06:35
ARRIBAR recitatiu mòda epopèia monocòrda e melodia boca barrada JF comença Bèthlèu que seràs mesclat Tu, a plaser que t’en·honsas hens las bartas, lo gran sablar que honhas lo tuc pelat, los gorbets las dunas ventoladas. Espia l’armada deu pinhadar escota las soas bohas. Sagna dongas gave sangna, lo ton còr omiut que’s planh apèra crida plora se cau ... Se sabès ! Òc, se sabès çò qui vas trobar Lo destin que't mia e que't dèisha miar aus tons hrairs qui't haràn a Hòr-Gave fluvi chicolat fluvi lis arribat de Dacs estant com sols bagatges los grans aigats los miratges Se sabès ! Hens l'Ador de plojas ventrut lèu que't getas l'aute flume chorrèra montanhòla com tu vadut de tres hontetas secretas qui non coneishès briga en l'òra. ... crums de hèr crums de guèrra ...ventesca nèu dura au mei har que cad, lo tòr son aimador que nhaca e que blaça, qu’esquiça ta pèth, horada ton còrps de cascalhs. Que cabussas au cap-hons on l’aiga ei trebosa, son cotèth son desir qu’entra hens lo ton piet e tu de t’eslissar com un galant sagnós, t’esboha. Tons frairs qu'arrapan lo briu deu ton balanç era qui t’atend era qui apèra las tempèstas non sap quin serà ton còrps vitèc còrps de halha ara la vertat que't hè cap quan Ador e t'abraça enl.hat per l'aigat pèc qui arronha guèra acerà que dança la nòvia esmerauda La Barra e tots sons fares de faus miracles Ador que t'acòra que't sarra a docinas, t'engoleish ahamiat que t'escopeish viste e que't dèisha enfin dab era Dauna fièra e immensa qui t’atend qui passa la soa man de sau hens lo ton peu de giure d’herumi, ... ton aiga qu’ei nèu e tèrra mesclats, pradas shualicosas flors de prima, huelhas coiradas de deceme, som e malhs nèus e glaç de l’Òla grana neurit ... … qui sap parièr qu’aurà a desaparéisher. (amassa dab dif mar) quan sian estupadas las lutz de l’aubèrja deu Gavarnia los arrebòts e lo sable que seràn los tons psaumes – perhons ! Reiaumes marins on tostemps las aigas hredas e’s mesclan. MAR GRANA 1. Baiona a. Avançar dinc a l’auba mauva l’auba glaç Nadau ! drom la blonda governanta deu praube Lescar partida shens votz dab la soa tilhòla de sòmis que s’i getan uns braves gojatòts briacs quan las hèstas e t’amian illusions e mensonjas l’Ador que’t carreja : era acerà que’t junta a plaser Ador qu’ei lo ton mèste, que gavida lo ton hat ahiscat que honhas bèstia nerviosa d’amor neurida.  A flor d’aiga que dançan milèrs de plumaishòts blancs presents auherits a las noças d’ivèrn Gave n’ès pas mei gave qu’ès fluvi, l’Ador las acabalhas que’t dèishas ahonir com los vielhs vaishèths uei negats per l’òrre Gòlfe de Gasconha nevalha que s’i hè qu’ei la toa chamarra blanca e’t brembas, gave negat ? Qu’arribas d’acerà hòra on las cernelhas e t’an vist a créisher hens lo lor vente terrible vente milenari vente d’ua mair de pèiras tant que malhs e pics i ajan que pelaventa sus la pèth de l’encontre la fin deu ton viatge còs-lis peberat petalas d’arròsas plumas d’aucas au cèu de Bigòrra la medisha bisa la medisha nèu « Nadau ! » ce’t ditz que cad shens cès ni pausa que son las pajas d’un libe de mila ans qui legen los blancs somius. b. Sent Bernat lo hum gris qu’auloreja lutz temeruga deu solstici la jòia deus mainatges un naviu polonés a la rafineria insomniaca gròs silòs hangards usias somnanbulas trins e camions mort metallica que randoleja e shiula son aviada eslamas de gas venjanças qui ac volerén tot brutlar l’amna joena la halha l’innocéncia traucada per la nueit herotja la mala nueit hautas cheminèias la pregària deu far lèu que’s lhèva l’arrueit capborrut de la Mar grana la malícia de Diu, bèth temps a adromit, tot d’escòp sdesvelhat. 2. A quauques pams l’escur Chibertar los Reis magues a plaser que i caminan qu’apèran que s’i tornan arrés ne’us hèn responsa Diu de tòr vestit que’us parlan que’us ensenha la hita deu silenci d’argent viu l’espèr de s’encontrar lo nin tu Gave marfandit gave despareishut que cabussas que’t pèrdes que premes que te’n volerés tornar tau país blos : l’Ola ! on la nèu vad glaç on tot e’s cara cèu e tèrra mesclats  E’us vedes a avançar, a s’esbohar : lo ventòr ahupat que hula non saben mei on seré lo nin on seré la bòrda ? la nèu a mei anar mei que’us escarneish que’us ablada refugiats espudits qu’avançan : misèria ! lo capbaish n’a pas nat nom que s’i torna pertot lo hred deus òmis que hissa pertot que blaça que tua pertot l’innocent que plora e la nueit que’u desbromba pertot los arrius que’s pèrden mei enlà au cap-hons hens lo ton briu qui honha au bèth pregond deu son còrps uèra qu’avançan que veden l’Ador dab tu a partir tau peugue l’òrra ventisca que’us se mòrfia un herumi de nèrvis e d’acèr l’umanitat sancèra que s’en·honsa hens un crit un malhon graciós un malhon blanc qui arrés non veden. 3. L’espèr a. N’ajas pas paur que vien que’s tòrç que canta uèra que l’arretròbas Dauna d’enlà còs d’andadas hemna dançaira qui shiula, flabutas deus perhons totas las ventòlas, balaguèra e ventòr amassats èrsas de mortalhas ne haràn pas jamei arren Mar Grana deu Gòlfe ahamiada de vaishèths Amnas negras bèths pescaires hens son piet nud truca l’òdi vertadèr, la hami de negar los òmis uèra pòc a pòc que t’en·honsas que t’ahoneishes dab las flors secadas de la gojata de l’Angladura quin s’aperava ? Clara, ce’t sembla, com l’aigueta qui neuriva l’estanh on las hadas e dançavan nudas jo solet que i cercavi en de batles la soa tomba verda que la tròbas aquiu au gran abís lo gran desbromb uèra que se te n’arrid uèra qu’obreish los braç lo còs que t’aima uèra aiga mèu e sau que hèn aiga de mar çò qui harga acerà hòra lo cèu nevós de deceme. b. Son Gòlfe qu’ei de Gasconha lo far deu verdigòu l’orizont qu’ei cèu e mar, noças de la nueit longa braç e uelhs ubèrts que comptas las pèrlas los plors de Maria de las Nèus qui Diu e’t geta uei lo dia tant per tant se la nèu de glòria amanta sa tèrra doman lo monde malurós seràn batiats d’estelas navas lutz de Donostia qu’apèran l’epifania l’auba grisa « Ador » qu’ei lo ton nom, mes de que n’i a qu’assolidan qu’ès Gave, dinc au cap, lo medish qui chorrèra e gessiva de l’asprut país deus somius e de las nèus etèrnas dab tons frairs qu’as hèit fluvi contra la Mar grana per l’inconsciéncia que respones a la vanitat. c. Uas vacas que braman motons que s’amassan pastors shualicós ajolhats suu lindau que’us brèçan au còr de la bòrda la pregària las tres cantas dehòra un pomèr eslorit : e seré lo de Gavarnia ? ventòr que’u shaca que’u tòrç mes que pèhrema enten la sonsaina de las avets deus haus e deus cassos, dens un bar, ua amassada gaujosa de gojats qui cantan la toa neishença ua nueit escura nueit bruslanta que’us s’arcuelh.  Uèra Donostia qui lampeja espia l’esclarida la lua toa la lua nosta vis-a-vis los vaishèths que la miran que tutan e que s’aprèssan que celebran la victòria de la prima puntejanta la prima de tostemps au bèth còr deus marmolhs que parlan de patz dauvuns, davautes de guèrra tot que se’n va a plaserinas com un romiu de prova tà Santiago naulejant sus l’andada dab l’estela com bèra guidaira que i vas estar hont tornada sobèrna, ua auta mar de buas que’t va neurir d’aviéner.  Ara qu’ès èrsa luèca tranga verda de lua arroja bèthlèu doman que cobriràs lo haut romàs deu ton còrps de crums bluàs en·hlats capsús e la vapor gessida de l’aiga de la nevarrada honuda que serà lo ton present de tornas au Marmurèr.

about

Lo disc de la creacion 2010 de Joan Francés "Sorrom Borrom".
Que sòrt d'obtiéner los de Trad Magazine n°137 mai-juin 2011 (Christian Valeix).
La critica ací.

Le disque de la création 2010 de Joan Francés "Sorrom Borrom"
Vient d'obtenir les bravos de Trad Magazine n°137 mai-juin 2011 (C. Valeix)

The record of the creation 2010 of Joan Francés " Sorrom Borrom "
Has just obtained the bravos of Trad Magazine n°137 mai-juin 2011 (C. Valeix)

credits

released June 22, 2011

Sèrgi Javaloyès autor, Isabelle Loubère, François Dumeaux, Domenja Lekuona

license

all rights reserved

tags

about

Joan Francés Tisnèr Salies De Béarn, France

singer-musician and songwriter
...with occitans singing of tradition and composition, vocal improvisations with the tambourine, feet, accordion diatonique and of music electroacoustic scooping out from the ambient country and urban sound landscape
joanfrancestisner.com
DATAS : bit.ly/2NNRAMo
www.facebook.com/lonau.joanfrancestisner
0688738393
© Betote, Pouliquen, Souche
... more

contact / help

Contact Joan Francés Tisnèr

Streaming and
Download help

Shipping and returns

Redeem code

Report this album or account

Joan Francés Tisnèr recommends:

If you like Joan Francés Tisnèr, you may also like: